Les facultats privades són un negoci d’alta rendibilitat, i es centren més en captar alumnes que en fer investigació
Al 1998 va obrir les seves portes la última universitat pública que s’ha estrenat fins al moment. Va ser la Politècnica de Cartagena, i des d’aleshores no s’ha obert cap centre universitari públic, mentre que han aparegut vint-i-set facultats privades noves en 25 anys, obrint més d’un centre a l’any. Aquestes xifres no sembla que hagin de baixar, ja que el ministeri d’Universitats té 7 projectes pendents de resoldre i 3 projectes valorant-se en diferents comunitats autònomes.
El nombre de matriculats ens els diferents centres és igualment desigual. Segons recull l’informe CYD 2023, les universitats públiques compten amb menys matriculats (-1’8%) mentre que les privades n’han guanyat més (7’5%). Alguns rectors de diferents universitats públiques han expressat la seva preocupació envers aquesta situació. Francisco Oliva, rector de la Universitat Pablo de Olavide d’Andalusia creu que no s’haurien d’haver aprovat els nous projectes privats perquè diu les propostes “no compleixen els requisits i no haurien d’haver-se admès”.
El 27 de juliol de 2021 el govern d’Espanya va aprovar el Reial Decret 640/2021, de Creació, reconeixement i autorització d’universitats i centres universitaris, i acreditació institucional de centres universitaris, que definia els criteris mínims que han de tenir aquests centres per considerar-se com a tal. Tot i que les universitats, tan públiques com privades, tenen 4 anys per adaptar-se a la normativa, han de complir uns requisits de qualitat docent i investigació, equipaments i organització que hauran de demostrar l’any 2026.
Cada vegada és més fàcil accedir a la privada
Cada cop són més les universitats privades que no exigeixen proves d’aptitud per accedir als seus graus. La Universitat Abat Oliva s’ha sumat a la llista de centres que no exigeixen les Proves d’Aptitud Personal (PAP) per accedir als graus d’educació. Aquesta iniciativa segueix l’exemple de la Universitat Ramon Llull i la Internacional de Catalunya, que van decidir prescindir d’aquesta prova fa un any.
Aquests centres s’han saltat l’acord entre universitats públiques i privades justificant-se en la pèrdua d’alumnes que estaven tenint en els últims anys. Les proves PAP acostumen a tenir un 60% d’aprovats, cosa que deixa a les portes a molts alumnes que s’hi presenten. A això es suma la diferència abismal dels preus de les universitats públiques i privades: mentre que la pública ha baixat el preu del curs a 1.060€ un curs a la Blanquerna (URL) puja fins als 8.850€.
Més diners i menys qualitat
El motiu pel qual s’estan obrint tantes universitats privades sembla evident quan ens fixem en la rendibilitat d’aquests centres. Al 2017, el sector que inclou campus privats i escoles de negoci va facturar 2.255 milions d’euros, i actualment deixa als centres un 50% de benefici.
Aquesta mena de centres s’acostumen a enfocar a obtenir alumnes a canvi d’oferir-los aprenentatge i coneixement i assegurar-los bons resultats, però deixen molt poc espai a la investigació als seus centres. Segons l’exrector de la Universitat Complutense, Carlos Andradas: “L’única condició per crear una universitat privada, a part d’uns estàndards físics d’espai, etc., és oferir vuit titulacions oficials, res més. Ens sembla incomprensible que no hi hagi una requisits d’investigació.”
