Les grans ciutats espanyoles apleguen estudiants Erasmus d’arreu del món, ara bé, la nacionalitat andorrana destaca en quasi totes les carreres. Malgrat ser un dels països millors considerats, els estudiants que opten per realitzar un grau en alguna carrera han de marxar. A excepció dels qui fan magisteri, dret, ADE o infermeria, ja que la Universitat d’Andorra imparteix els graus amb més demanda. El problema s’agreuja amb la suma de totes les despeses. La majoria dels estudiants del sistema educatiu andorrà opten per anar a Barcelona, per proximitat geogràfica, cultural i lingüística. El govern d’Andorra ajuda als joves amb més problemes econòmics a poder-ho pagar, no obstant això, per quasi tothom representa una gran suma de diners a invertir.
Els joves, en la majoria dels casos, no tenen estabilitat econòmica per si mateixos i necessiten l’ajuda dels familiars per pagar-ho tot. Sovint, alguns busquen treballar per poder almenys fer-se càrrec d’alguna quantitat, però resulta difícil poder topar amb un treball que es pugui compaginar amb l’assistència a les classes. La llista de despeses a assumir és realment extensa: pagar el transport dins la ciutat; el transport d’Andorra a Barcelona; el lloguer o la residencia; la matrícula universitària; urgències mèdiques que no cobreix la seguretat social andorrana; el telèfon; les activitats d’oci, entre altres extres que poden anar sorgint. Sense dubte aquest és un clar exemple de la precarietat que viuen en l’àmbit educatiu alguns joves. “La culpa no és de ningú realment, ja que a Andorra som molt pocs joves i tampoc els surt a compte tenir tota l’oferta dels graus que existeixen. S’entén que logísticament i econòmicament és impossible” destaca Zoe Oliveros una jove andorrana estudiant medicina a Barcelona. Certament, alguns joves marxen de casa amb 17 anys per iniciar una nova vida lluny de les seves famílies.
